El meu projecte més íntim i personal. Un refugi enmig d’aquest món que a vegades sembla que vagi tant i tant ràpid.
Un espai on aturar-me, on poder respirar, on parar el Temps… Un viatge musical per les subtileses del meu piano i per la meva poesia emocional.
Ubuntu, 2022
Aquest és el meu 4t disc de piano. Aquesta vegada he volgut anar un pas més enllà, i en aquest camí de recerca i aprenentatge he volgut acompanyar el meu piano amb un quartet de corda. Les cançons ja han estat compostes pensant en aquest format, i això m’ha permès treballar el procés de composició des d’un altre prisma i des d’altres punts de vista.
D’aquest moviment musical, d’aquesta conversa entre el piano i els quatre instruments de corda ha nascut “Ubuntu”.
Levedad (21 suspirs), 2020
Aquest disc neix acompanyant 21 dies d’ensenyances de 21 Mestres. Un projecte on cada dia es treballa i s’aprofundeix en les ensenyances i el llegat espiritual i filosòfic d’aquests Sers. Alguns han caminat entre nosaltres i coneixem on van viure i el seu context històric, i n’hi ha d’altres que no. Però la seva saviesa ha impregnat segles de tradicions, acompanyant el desenvolupament d’aquesta humanitat.
Cada cançó parla d’un d’aquests Mestres. I cada cançó, com un petita flor, és una humil ofrena a cada un d’ells.
Si voleu conèixer el projecte de “21 MAESTROS” podeu demanar tota la informació en aquest telèfon:
+351 920 469 539
Harmonia, 2017
Entremig de la quotidianitat pròpia d’un grup de masses com Txarango, neix Harmonia, el seu segon disc en solitari, un treball que sorprèn perquè suposa un viatge musical per les subtileses del seu piano i per la seva poesia emocional. Un treball instrumental que és un refugi per a una ànima més avesada a les multituds i als ritmes “tumbaos” i festius que als moments de solitud i introspecció. Les cançons d’Harmonia són senzilles, carregades de màgia, un punt de trobada que recorda compositors i intèrprets de piano solo tan transcendentals i populars com Ludovico Einaudi, Gonzales, Yann Tiersen, Erik Satie, Wim Mertens o James Rhodes.
Sota la pell, 2013
“Jo vaig començar a estudiar música i a tocar el piano quan tenia 8 anys. No sabia massa perquè ho feia però per mi tocar el piano era com un joc, em divertia. Amb 14 anys vaig fer la primera cançó i va passar alguna cosa molt especial. Vaig entendre que la música no només era una consecució de sons i silencis, sinó que quan es tocava amb el cor podia convertir-se en màgia. Era un llenguatge que no només es percebia amb l’orella sinó que et travessava la pell, et podia arribar a entrar molt endins, possiblement amb el qual podíem explicar i expresar coses que amb la paraula seria imposible.
Després de moltes experiències viscudes he anat acumulant una sèrie de composicions que són petits fragments de la meva vida. Cançons senzilles on hi he buidat les sensacions i les emocions que la vida m’ha anat regalant al llarg del camí.”
